Fundació Relleu

Ferran Guillen i Preckler. Escolapi. Nascut a Barcelona l’any 1941. Ha estat destinat als quatre continents. Col·laborà durant la seva curta estada a Barcelona, la dècada dels 80 amb el Grup d’Estudis Nacionalistes, i participà com a professor en diversos Cursos d’Estiu. D’aquella època són els dos llibres editats per Barcelonesa d’Edicions, Per una metafísca de la gratitud dins el llibre Els Fonaments, i Obediència i llibertat, així com d’altres articles publicats a la revista Relleu.

Tot just havia acabat el batxillerat als Escolapis quan començà la guerra. Formà part de la quinta del biberó. Als 26 anys, entrà a l’oratori. Els felipons l’enviaren a estudiar al seminari de Solsona. Després, en fou director sis anys més. De tots aquests anys ens diu: Només estudiava i pregava. Pregava i estudiava. El 1953, esdevingué el capellà de Santa Maria de Queralt. A partir d’aleshores, escriure es convertí en bona part de la seva tasca pastoral. Ha col·laborat a diverses publicacions periòdiques com l’Avui, Serra d’Or, Qüestions de Vida Cristiana, Saó, Xarxa, Cop d’Ull, L’erol i a diversos programes de ràdio i televisió de TV3, Catalunya Ràdio i Ràdio Estel.

Joaquim Boixareu és Conseller Delegat d’Irestal Group, dedicat a la fabricació, processament i distribució d’acer inoxidable. És Llicenciat en Ciències Empresarials i MBA per ESADE (Barcelona), l’École des Hautes Études Commerciales (HEC) de París i la New York University. També és expresident de FemCAT (Fundació Privada d’Empresaris) i actual president del Consell Social de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). També és Vicepresident Primer de la UPM (Unió Patronal Metal·lúrgica); Membre del Comitè Executiu i de la Junta Directiva del Foment del Treball Nacional; President de la Comissió d’Indústria i Tecnologia de Foment del Treball i Membre del Patronat de la Barcelona Graduate School of Economics.

Nascut en el si d’una família carlina va iniciar estudis eclesiàstics sent ordenat jesuïta, vocació que posteriorment va abandonar. Es va llicenciar en Dret i en Filosofia i Lletres en la Universitat de Salamanca. Especialista en Dret polític, va renunciar al seu desig de ser catedràtic per a dedicar-se a la política, afiliant-se al PNB. Va ser diputat per Guipúscoa en el Congrés dels Diputats durant la Legislatura Constituent d’Espanya (1977-1979. Va assumir la direcció del PNB, sota la qual, i com a conseqüència de l’aprovació de l’Estatut de Guernica en 1979, el partit va formar el Govern Basc. El 2004, en una disputada elecció interna, el va succeïr en la presidència del PNB Josu Jon Imaz, enfront de Joseba Egibar, candidat defensat per Arzalluz.

Nascut a Reus el 3 de març de 1932, es va doctorar l'any 1958 en Enginyeria Industrial a l'Escola Tècnica Superior d'Enginyers Industrials de Barcelona. El mateix any funda, a Reus, l'empresa CIBER, dedicada al disseny i a la fabricació d'equips d'electrònica industrial. L'any 1969 és nomenat Director de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyers Industrials de Barcelona, càrrec que ocupa fins al nomenament com a Rector de la Universitat Politècnica de Barcelona l'any 1972. L'any 1995 fou nomenat Rector de la Universitat Oberta de Catalunya. També ha estat membre de la Comissió d'Educació Superior del Consell d'Europa i president de la fundació Barcelona Centre de Disseny (1982-1992). És president de Caixa Tarragona.

Jacint Codina i Pujols va ser tinent d'alcalde de Vic des de l'any 1979 fins el 1991, President del Consell Comarcal d'Osona des del 1991 fins el 1995 i Alcalde de Vic des del 1995 fins el 2007. Codina ha estat un polític atípic, sobretot pel fet d'haver continuat treballant com a pastisser durant els anys com alcalde i un cop es va haver retirat de la política. De manera que el trobareu cada dia de la setmana, menys els dilluns, al Forn de Sant Miquel de la Plaça Major. Aquesta nit de divendres, 25 de gener de 2008, ens rep a la seu d'Unió Democràtica.

A principis de setembre de 2006, l'ex-President de la Generalitat de Catalunya, Sr. Jordi Pujol, ens rep al seu despatx del Passeig de Gràcia de Barcelona. És la seu del Centre d'Estudis Jordi Pujol, des del qual es promouen diferents activats per a la reflexió política. Comencem la nostra entrevista amb una pregunta referent a la naturalesa de la política.

Jordi Pujol al XXVè Curs d'Estiu - Foto: Eloi Giménez López

Visc del que escric, visc del que dic

Foto: Carol Junyent

Josep Espar i Ticó ha estat i és un dels activistes més prolífex que ha tingut el país. De vegades se l'ha comparat amb un tractor: fort, incansable i imparable en la gestació de projectes culturals. Darrera d'un home d'acció pura hi ha, però, una persona cultivada, formada i reflexiva. Aquesta entrevista vol ser un testimoniatge espiritual d'un home important i irrepetible.

Lluís Duch ens rep a Montserrat un dissabte al matí i tenim amb ell una llarga conversa en la qual abordem diferents temes.

Li proposem de parlar primerament de temes més de reflexió i de pensament com la desestructuració simbòlica, ja que és un tema que coneix bé, i, relacionat amb això, el tema de la religió i el món modern, al qual també ha dedicat un estudi important; la visió de la religió des del punt de vista de l'antropologia; els grans temes de l'antropologia de la vida quotidiana, obra magna en la qual ha condensat allò més important del seu pensament; el tema del símbol i el mite, objecte de la seva tesi doctoral sobre Mircea Eliade... després parlarem de coses més concretes, com la situació dels estudis, no només de teologia i de religió aquí a l'Estat espanyol, sinó també de la situació dels estudis universitaris -ja que també és professor a la UAB-, de la situació cultural, de la perspectiva de la religió en la nostra cultura... i finalment, com a últim punt, parlarem de Montserrat, però de qüestions que són menys conegudes: les publicacions: QVC, Serra d'Or, Scripta Monastica, Documents d'Església; de la Pinacoteca; de la Biblioteca.