Articles I
La porta daurada de Poblet (febrer 1983)
Jordi Sales
Professor de Filosofia. Degà de la Facultat de Filosofia de la UB i Director de la revista Relleu
Poblet és com Catalunya, una realitat sorgida de l’esplendor de la Terra i construïda com l’obra de l’Esperit.
Mantenir esperança
Jordi Sales
Professor de Filosofia, President de l’Associació “Persona i Democràcia. Joaquim Xicoy” i Director de la revista Relleu
Estic determinat a viure en una Europa en la que la meva pàtria tingui la dignitat que li fou arrabassada l’any 1714 perquè no m’agrada viure sempre disfressat de captaire.
Bonaventura Carles Aribau, 175 anys de L'Oda a la Pàtria
Sam Abrams
Poeta, traductor, crític i assagista. Llicenciat en Hispàniques per la UB. Professor de Poesia Catalana Actual i Teoria i Crítica a la UOC.
La gran literatura del passat sempre viu en el present. La literatura catalana no permet que el passat visqui en el present.
Art i realitat
Domènec Fita
Escultor i Pintor
Tot el procés de transformació evolutiva artística de la persona, des que és un infant fins que es fa gran, és un conkant canvi de confiança, valentia, sorpresa i decisió.
Catalunya a l'Europa del segle XXI
Carles A. Gasòliba i Böhn
Membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans
Catalunya té en Europa un dels seus senyals d’identitat, amb els seus orígens com a nació en el primer intent d’unificació europea amb l’imperi de Carlemany.
Educació: cal el retorn a l'exigència
Josep Varela i Serra
Ex-Senador. Catedràtic de Matemàtiques IES “Samuel Gili i Gaya”
Tant de bo els catalans acabessin el segle XXI amb els mateixos ideals amb què començaren el segle XX: tenint confiança en l’escola, amb una gran ambició i exigència per la feina ben feta.
I ara, sense xarxa
Xavier Roig
Economista i empresari
La història econòmica de Catalunya del segle XX no es pot deslligar del mercat regulat i proteccionista. Fins l’entrada d’Espanya a la llavors Comunitat Econòmica Europea (1986), el comerç català –en conseqüència, l’estructura productiva catalana– es va aixoplugar en les reglamentacions d’una economia extremament dirigida. Al compromís de proteccionisme arrencat al poder de Madrid el darrer terç del segle XIX, s’hi afegeix cronològicament la forta demanda de béns provocada per la Primera Guerra Mundial. Després, s’entrà en una dictadura i ràpidament en una situació de violència i guerra civil que desemboca en el franquisme. Per tant, no podem parlar d’una economia regularitzada fins a la meitat dels anys vuitanta. La crua realitat és que el nostre teixit productiu no ha entrat en vies de normalitat fins fa només vint-i-quatre anys –com qui diu, quatre dies.
El sentit religiós i el futur
P. Josep M. Soler
Abat de Montserrat
Periodisme i futur en el catalanisme
Natàlia Molero i Lloret
Filòloga i Periodista
Tot i que aquest títol desemmascara l’optimista vital que viu dins meu, no és menys cert que després d’una reflexió acompanyada de relectures clàssiques del gènere i incursions bibliogràfiques recents (a part de la modesta experiència) m’agradaria aprofitar aquestes ratlles per argumentar-vos amb propietat la meva hipòtesi que sustento en tres punts:
